Un dialeg imaginari

&quote;Va llegir Stendhal als dinou anys&quote; podria ser una de les cinc o sis frases que resumeixen una vida. Poques peripecies vitals expressen tan be el naixement i el curs de la propia consciencia: l'enlluernament primer, la lenta assimilacio d'aquell misteri que t'ha convertit en un altre, l'amistat diries que mutua. Per a Lluis Maria Todo, la trobada va tenir lloc en una platja i va determinar una serie de fets capitals. Entre ells, que dediques tota la vida a llegir-lo i traduir-lo. Flaubert i Proust son els altres dos grans companys de viatge, i tot el contrari de Stendhal en la gran questio de com es relacionen el viure i l'escriure. Un dialeg imaginari es el fruit de quaranta anys de relacio amb uns quants mestres de la literatura francesa, i una de les passejades mes delicioses que s'hi puguin fer. Ara posant la lupa en tres frases de Madame Bovary , ara explorant el diari-riu d'Henri Beyle, ara pensant quina mena d'homosexual era Proust: les raconades no falten en aquest gran afecte d'un lector per les obres que fan casa en aquesta experiencia exultant que produeixen, de ser-hi per emmirallar-te i que puguis neixer, com un personatge mes.