Llengua i Estat

Espanya no es un estat nacio amb una tradicio de respecte a la propia diversitat linguistica. La Constitucio de 1978 va significar-hi un avanc important i positiu, pero molt limitat. El principi de jerarquia linguistica que domina tota la regulacio linguistica espanyola ha dificultat, en part per la esbiaixada interpretacio del Tribunal Constitucional, politiques linguistiques en tots els poders publics de l'Estat i una legislacio linguistica realment igualitaria, i ha impedit la seguretat linguistica dels parlants de les llengues espanyoles diferents del castella. La comparacio amb paisos compromesos amb la igualtat linguistica i els drets linguistics de la ciutadania, com ara Suissa, posa de manifest les importants mancances i l'antiigualitarisme del regim linguistic legal-constitucional espanyol. El llibre Llengua i Estat s'aproxima a aquesta realitat comparant Suissa i Espanya i proposant canvis que ens acosten en el futur al model suis.