les dues seran les tres

Als contes d' A les dues seran les tres , la memoria es converteix en revisio de l'experiencia, la cronica en compromis amb el passat i la fantasia en un joc que, en funcio de l'estat d'anim, il*lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments historics o anecdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narracio, sempre eloquent i persuasiva, en que Sergi Pamies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressio, aixi com en l'equilibri entre la ironia i la perspicacia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas-ja sigui endavant o enrere-del temps. Les emocions no passen pel sentimentalisme xaro, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocacio d'uns fets reals, passats pel sedas inconfusible de l'autor, esdevenen la mes gran de les ficcions . Jordi Nopca, La Vanguardia Pamies continua barrejant passat, present i imaginacio, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara es una incognita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres es el millor del 2023 perque ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat . Carlota Rubio, El Pais En els ultims temps, com mes brutalment autobiografic es mostra Pamies, mes ficcio es el que llegim . Enrique Vila-Matas, El Pais Pamies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anecdota minima . Julia Guillamon, La Vanguardia Pamies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emocio sense caure en el sentimentalisme . Borja Bagunya, Serra d'Or Pamies narra les seves histories amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassio que son marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes histories . Patricio Pron, Babelia El Pais Una altra delicia de Pamies, que sap elevar allo ordinari al sensacional . El Periodico Sergi Pamies no pertany a aquella raca d'escriptors que tenen un mon, sino a la dels que tenen una mirada. La seva es una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analitica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius . Manel Olle, La Lectora En aquests deu contes Sergi Pamies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin es el seu millor llibre. No n'hi haura pocs que opinin que es aquest, com si contingues tot el que es desitja en aquest mon o s'espera en el Paradis de la lectura . Ponc Puigdevall, El Pais El llibre es una celebracio de l'ofici d'escriure, que en Pamies no es res mes ni res menys que l'esforc per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el mon i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensacio es que un major grau de comprensio es possible, l'esforc val la pena i escriure si que pot servir per no ser un desgraciat . Joan Burdeus, El Pais