Viatges i Flors

En aquesta nova edicio dels textos preciosos i enigmatics que componen Viatges i flors hem volgut retre un homenatge a Merce Rodoreda a traves dels ulls de l'il*lustrador Bernat Cormand. Us proposem una nova lectura de la celebrada autora catalana. Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d'una manera molt diferent l'un de l'altre. Flors de debo va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insolites, una flora bellissima que a l'autora li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debo, mes endavant naixia una altra flor de debo. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d'un parell d'anys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanya de pressa i no fa gaire temps. Son misteris de la creacio impossibles d'elucidar. D'aquestes narracions n'hi ha de patetiques, de divertides: totes, pero, malgrat l'humor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l'existencia, la lluita per subsistir. Una fugida de la realitat segons J. M. G. Le Clezio: &quote;La realite n'a pas tellement d'importance, ce qui compte, ce sont les mouvements venus de l'interieur, les pulsations qui sortent du trefonds&quote; es, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat, es profunda. La impressio general que es despren d'aquest petit llibre es que al llarg d'aquestes narracions l'autora no ha trobat altra cosa que ella mateixa. En Flors de debo la seva passio per les flors amb tot el que hi ha d'essencial en les flors; en Viatges a uns quants pobles, que ha tret flors del calaix que eren tancades, la seva necessitat de fugir. En el fons del fons aquest llibre no es altra cosa que un somriure.